Política de qualitat a la UB

Al llarg de la nostra trajectòria professional anem configurant una línia de treball que serà avaluada en diferents moments. Per això és fa imprescindible saber quina és la normativa que s’empra per acreditar-se. Els dos organismes que avaluen són l’ANECA i l’AQU, ambdós són els que certifiquen que el teu procediment és l’adequat per seguir treballant a la universitat. Un dels aspectes que es comenta en el taller és que siguem estrategues i que em d’aprendre a aprofitar el que es fa per poder fer currículum.

Si mirem la normativa podrem veure que uns dels aspectes que no caldria dedicar massa temps és al perfeccionament de la nostra tasca docent, doncs no puntua tant com els articles publicats en revistes d’impacte o el pertànyer a un grup de recerca. Cal pensar que la trajectòria de recerca ha de ser coherent i especialitzada. Aquesta especialització i alhora la necessitat de publicar no facilita que hi hagin aplicacions innovadores en la docència. És una llàstima que la qualitat universitària es marqui més per la recerca que per la docència. Si tingués més pes, es miraria que l’excel·lència sigui de tant de la docència com la recerca.   

Disseny de projectes per a la millora i innovació docent

El professorat universitari que realitza canvis en les assignatures que realitza ja fa millora continua de la seva docència, però aquest col·lectiu no abunda. És per això que es creen ajuts per incentivar aquest conjunt d’actuacions. Aquests ajuts provenen de diferents entitats: la pròpia universitat, la Generalitat, el Ministeri d’educació o el govern europeu. Aquests ajuts es creen per tal que el professorat pugui anar millorant i perfeccionant la seva tasca docent, per tal d’actualitzar material i eines de l’assignatura que imparteix com per adaptar-se a les noves demandes socials. Es diu que un dels organismes més complexes d’actualitzar, per les seva dinàmica, és la universitat. Amb aquest tipus de propostes animen al professorat a aplicar novetats que facilitin els aprenentatges i l’adquisició de competències. En el taller, el que s’ha tractat són com s’organitzen les diferents ajudes que existeixen per tal de innovar, i quina manera és la més convenient per tal de presentar programes per a la innovació.

Des de les assignatures que imparteixo considero importantíssim desenvolupar aquesta tasca i si a més a més se’t reconeix amb algun ajut, encara millor. Dur a terme projectes d’innovació docent requereix alhora relacionar-te amb altres professionals que t’ajudaran a reflexionar i treballar en la pràctica docent de forma diferent.    

Estratègies de comunicació

Una de les característiques més destacables de la nostra professió és la de comunicar. Cada dia comuniquem moltes coses, tant als nostres companys com als nostres estudiants. Per tal que aquesta comunicació sigui el clara i entenedora és important prendre consciència d’aquest fet. Per això és important pensar en quin és el missatge, i dic el missatge perquè només hauria de ser un en concret al llarg de tot un discurs. Per aquest motiu és fa imprescindible pensar en quina és la finalitat del nostre discurs, i quins conceptes estan relacionats a aquesta. Per poder explicar-se adequadament, el primer que caldria és creure’s el que es vol explicar, ja que la comunicació no verbal, verbal i el parallenguatge dependran d’això. Per comunicar cal emocionar per tal que el receptor del procés comunicatiu entengui i vivencïi tant com sigui possible el missatge. Aquest ha de poder despertar l’interès per tal que capti l’atenció i ha de ser curt, clar i estructurat. Diferents aspectes que caldrà tenir en compte amb la meva pràctica docent.

Intercanvi d'experiències en tutoria

La Universitat de Barcelona es proposa que els seus estudiants, a més de rebre una formació universitària de qualitat, puguin disposar d’un suport personalitzat a través de la tutoria universitària. El Pla d’Acció tutorial és una eina molt interessant a aplicar, ja que és un procés que permet el seguiment dels alumnes que vulguin, i assessorar-los per tal d’obtenir el màxim benefici de la carrera universitària que cursen. En el taller es va poder veure com funcionen els PAT’s de les altres facultats, i posteriorment a aquest vaig voler visualitzar el que tenim a la Facultat de Formació del Professorat. En aquest he pogut veure la falta de especificitat; vaig imaginar que hi hauria un projecte elaborat i fet amb molta cura, i em vaig trobar amb un PAT que es destina principalment a dues sessions de tutoria a alumnes individuals o a grups de primer curs. En aquestes dues sessions les tutories es farien sobre com va el funcionament de la universitat i l’assessorament que necessiten els nostres alumnes al llarg del primer any. M’imaginava un PAT en el que la tutoria seria continuada al llarg de tot el grau, en el qual es buscarien evidències en las que es pogués veure i fer prendre consciència a l’alumnat de les competències (sobretot les  transversals) que va adquirint al llarg dels cursos. Penso que és un espai molt interessant a potenciar, i és una llàstima que encara no s’hi hagi treballat amb més rigor. Hauria de ser un document que tot el professorat conegués i del qual sabria que els seus alumnes estarien atesos. El PAT pot afavorir l’aprenentatge i la motivació dels nostres estudiants, i així garantir el funcionament del grau i així valorar si veritablement aquest dóna resposta a la demanda laboral.

Plataformes virtuals en l'acció tutorial

El dia que se’m designi fer de tutora utilitzaré les plataformes virtuals per tal d’anar arribant a tot l’alumnat, i facilitar les nostres trobades. Malgrat que aquesta no és la meva funció d’avui dia, és important poder-les tenir en compte amb les tutories que apareixen en les nostres assignatures. Així doncs hem de buscar de relacionar-nos amb els nostres per tal que aquests sempre que tinguin algun dubte sobre l’assignatura puguin arribar a nosaltres. És per aquest motiu que existeixen dues maneres d’arribar-hi: una formal i l’altre no formal. Ambdues han de poder ser afectives, dialògica, focalitzada, reflexiva, reversible i generalitzable. Per realitzar aquesta tasca pot fer-se de manera virtual o presencial. De la presencial ja es va parlar en un altre taller, així que em centraré més en la virtual. Ens podem comunicar amb els nostres alumnes via e.mail o fòrum de manera formal, i de manera informal els xat o eines 2.0. També hi ha eines permeten relacionar-se amb el grup classe, aquestes serien les wikis, els blogs o els googledocs. Tot un conjunt d’eines que estan al nostre abast per arribar a tothom i al mateix moment o en espais de temps diferents. Per que la tutoria virtual funcioni es recomana que es tingui especial atenció a les emocions, poden haver molts malentesos si no es pren cura d’aquests aspectes. És per això que crec que en la meva assignatura, preferiré combinar les dues formes virtual i presencial, i el dia que em senti més segura en la virtual únicament ho faré. Cal prendre consciència de les limitacions i cal ser prudent en aquests casos. 

Resolució de conflictes personals i acadèmics

Al llarg de la trajectòria professional en la universitat et pots trobar en múltiples situacions tant personals com a professionals. És per aquest motiu que es fa tant important saber de l’existència de espais  com l’oficina de programes d’integració de la UB, o la Unitat d’orientació i diagnòstic psicològic. Als quals tota la comunitat universitària hi pot assistir. Aquests dos serveis es dirigeixen a tota la població universitària. Pel que fa a la vessant professional, amb el treball amb el grup i la complicitat que pugui anar sorgint, amb els alumnes es poden detectar algunes dificultats que puguin tenir, i és en aquestes ocasions on es poden derivar als serveis universitaris que puguin existir.

Per la seva banda, es important tenir en compte quan es trobes amb algun alumne que tingui algun dèficit, de ceguera, auditiu o físic, tenir en compte el conjunt d’aspectes per tal de garantir que els continguts els arribin a tots. Per tant, atendre les necessitats educatius especials.   

Adquisició, seguiment i avaluació de competències transversals

El treball en competències permet que en la meva assignatura pugui realitzar amb major intensitat diferents aspectes que fins ara no havia pogut fer-ho. Del conjunt de competències transversals que proposa la Universitat de Barcelona s’han de poder anar fent al llarg de tota la carrera universitària, tot i que es fa complexa la seva detecció en la seva completa aplicació. És per això que considero que en primer lloc s’haurien de saber què es fa en cada assignatura i així poder anar equilibrant-les.

Tot i així, en el meu cas, en l’assignatura Sistemes educatius, Contextos educatius a l’etapa infantil pensant en quines són les que podria extreure un bon rendiment per les característiques de l’assignatura són les de la capacitat crítica i autocrítica i el treball en equip. Si fins ara el treball a l’aula tenia com a prioritari aspectes més de caire conceptuals, amb la nova normativa universitària es pot destinar esforços als elements competencials. Això implica que s’hagi de destinar alguna sessió a explicar què vol dir i com es desenvolupa aquella competència que es vol treballar. Aquest fet implica que en la planificació de les sessions haig de pensar que els haig d’explicar en què consisteix funcionar en equip de forma col·laborativa i cooperativa i alhora que implica desenvolupar l’esperit crític. Aspectes que els propis estudiants coneixen però en comptades ocasions ho han treballat de forma directa. Tot i la bona iniciativa, crec que encara hi ha aspectes que caldria anar detallant amb el temps com per exemple quina és la millor forma de valorar-los i identificar quins aspectes són més significatius en unes pràctiques que en altres. Possiblement estaríem d’acord que són elements que cal estudiar per una possible millor aplicació, ja que estem a l’inici d’una nova trajectòria universitària. 

Mètodes i tècniques d'aprenentatges dels estudinats universitàris

Una de les meves obligacions com a professora, i ja ho vaig veure en el taller d’observació de la pràctica docent, és transmetre tots els coneixements de l’assignatura a cadascun dels meus estudiants. Per això és important tenir en compte com són els estudiants i com aprenen, i que aquests tenen unes condicions intrapersonals i unes situacions d’ensenyament aprenentatge determinats. Poc a poc vaig prenent consciència de que haig de dirigir-me a tots els estudiants i que la meva feina consisteix en fer-me entendre el millor que pugui per tal que tothom pugui assolir els coneixements i competències que es van treballant. Per poder afavorir-ho es interessant conèixer el que fan els altres professors al llarg de la carrera per poder anar creant relacions amb altres continguts que poden ser interessants per a la seva trajectòria professional. En el meu cas, específicament en l’assignatura Sistemes Educatius i Contextos  Educatius a l’etapa infantil, no només haig de tenir present el que es fa fora de l’assignatura, sinó també el que es fa en l’altre part de l’assignatura. La meva primera part, que parla sobretot de teoria de l’educació ha de poder tenir un sentit amb la resta de l’assignatura i en el conjunt de coneixements del grau. Aquesta tasca només depèn de mi, per tal que els alumnes trobin un sentit a tot allò que es fa a l’aula. Si aquesta intencionalitat educativa fos recolzada per un tutor que atengués les necessitats de l’alumnat i els dones estratègies per assolir els aprenentatges de millor manera, crec que podria ser de gran ajuda per alguns alumnes. Jo com a professora, els puc ajudar a les tutories dins de les meves possibilitats, malgrat que no tinc prou espai per dedicar-me. És en aquests moments en els quals es important derivar-los als seus tutors.  

Recursos UB útils per al professorat tutor

Els recursos que la Universitat de Barcelona proporciona al professorat i als seus estudiants és molt àmplia. Per tal que aquesta informació arribi a tothom, hi ha diferents maneres. Una d’elles a partir del màster per a professorat novell: se’ns va explicar com atendre als nostres alumnes el dia que haguem de fer de tutors. Els estudiants han d’estar atesos al llarg de la seva trajectòria universitària, des de l’inici fins al final. Les necessitats d’un alumne a l’inici dels estudis universitaris sobretot són en relació al funcionament general de la universitat. El tutor ha de vetllar per que l’alumne tingui la informació per tal que pugui cobrir les seves necessitats bàsiques: allotjament, assegurances, atenció a la discapacitat, d’entre d’altres. Durant la seva estada universitària, és important que sàpiguen quins itineraris poden anar agafant, quines beques hi ha i possibilitats de mobilitat tenen, a més a més de pràctiques. Al final dels seus estudis, els alumnes han de poder conèixer que hi ha un servei d’atenció a l’estudiant, un lloc en el qual es poden orientar sobre el seu futur. Els recursos UB, però arriben a més abast; doncs informen sobre la carpeta d’informació bàsica necessària per un tutor, sobre les normatives acadèmiques i els esports de la UB. Tot un conjunt d’informació que hauré de repassar i reconstruir el dia que em sigui designada aquesta tasca.

Carpeta docent

CARPETA DOCENT.  Reflexió realitzada a classe amb els companys

-          Estructura i organització de la carpeta.

-        S'explica amb les nostres paraules l’elaboració d ela carpeta docent. Recomanacions, possibilitats i potencialitat. Dificultats.

-          Diferents enfocs, diferents formats de presentació

-          Com s’ha elaborat

-          Tipus de planificació

-          Com s’han distribuït els crèdits

-          Quina temporalització

-          Activitats d’E/A

Material: word, blog, educportfolio, un latex (llibre)

Format digital que costa molt en aprendre a fer-ho funcionar, aprendre a organitzar-se: mapes conceptuals, reflexions. De tots els tallers, compleix el que es demanava.

Resum dels tallers, i avaluació en com s’aplicaria a les classes. I elaboració del programa de l’assignatura.   

Situació personal: assignatures noves, assignatures ja fetes, assignatures truncals amb molt professorat.

Elements claus: treball en equips docents, canvis del programa, adaptar-se a les necessitats dels discents, treball col·laboratiu, la coavaluació, treball en grups, creació de blogs, treball al moodle més profund, desenvolupar la capacitat crítica, el treball en equips, incorporació de la pedagogia activa, participativa. Es busca explicar el perquè de l’assignatura (objectius específics de l’assignatura i explicació dels resultats d’aprenentatge), buscaran casos i exemples que puguin aterrar a la professió de la disciplina. Treball grups d’aprenentatge i tutories, metodologia en blocs (magistral, grups), acortar el contingut de l’assignatura i adaptar-se a les competències.

Perspectives: Canvis de perspectiva pedagògica tradicional a la pedagogia més activa (teoria- pràtica intercalat) les classes presencials expositives.

Visualització: motivació-interessos, classes pasitives, pocs objectius.

Visió global de l’assignatura –reflexió- pels alumnes.

Dificultat de poder innovar en la pròpia disciplina. Dificultat de l’avaluació, dificultat de reflexionar

Planificació de l’assignatura:  Planificació de sessió per sessió, i un programa molt esquemàtic, molta més comunicació amb els alumnes, aplicant les estratègies d’aprenentatge

Observació de la pràctica docent

Un dels aspectes pels que hauria de passar tot professor és per la observació de la seva pràctica docent. És una activitat recomanable que permet prendre consciència de les accions que es van realitzant. En aquest taller es van explicar com s’havia de fer aquesta observació. Al llarg d’aquest segon any, he anat prenent consciència dels aspectes que s’havien explicat a classe, i només per això l’experiència docent possiblement ja millorava. Un pas més, ha estat la doble observació que s’ha realitzat.

En primer lloc, es va fer una gravació d’imatge i so, de la que he pogut analitzar cada un dels aspectes que han anat sortint. M’he adonat que soc expressiva, que parlo amb el cos, (les mans, la cara, els ulls, la boca (somric tota l’estona)), que em passo l’hora de classe dreta i movent-me d’un lloc a un altre. Alhora busco que tothom estigui a classe i ho faig evident. Tot i així, en alguns moments em dedico a als que xerren més. Modulo la veu segons la importància dels conceptes i vaig repetint el continguts fins que veig que tots l’han entès. Possiblement ho faig perquè parlo bastant ràpid, tot i que com ho sé, repeteixo les coses diverses vegades, això pot fer pesat el ritme. Els poso exemples tant imaginats com reals que permeten situar a l’alumnat en la matèria que s’explica. Proposo dinàmiques en les que tots i totes han de participar. Al llarg de l’activitat els vaig explicant per què és tant important el que es proposa. Començo la classe donant-los la benvinguda i recordant el que es feia en l’anterior sessió.

La segona observació, el meu mentor arriba a l’aula, i jo una mica nerviosa inicio la classe. No hi ha cap aspecte molt nou, però si que al acabar parlem de les obligacions d’un professor i de la importància de dirigir-se a tothom. Tot sorgeix de la dificultat que tinc en un altre grup d’arribar a tothom. Parlem del perill dels reforços positius i negatius que en ocasions els professors cerquem en l’alumnat. La nostra feina és arribar a tothom, i el repte és que aquell que no vol aprendre aprengui, sense que nosaltres baixem el nivell. És important controlar les emocions i sentiments, doncs si en un grup  s’està enfadat, cada cop que toqui classe amb el grup es crea un ambient de malestar que acaba afectant l’aprenentatge. La relació amb el grup s’ha d’anar analitzant i controlant, és un bon exercici a realitzar.

D’aquesta última observació en trec molt, doncs no hem parlat de casos reals que m’hagin passat, però que em podríem haver passat. He viscut aquesta sessió-mentoria com un dels millors aspectes que m’ha proporcionat aquest màster. El consell d’un expert mentor ha estat immillorable.

Gestió de l'estrès

L’alta quantitat d’inputs que rebem al llarg del dia, fa que en moltes ocasions ens desbordem i no puguem donar resposta a totes les demandes que se’ns presenten. Aquestes situacions ens poden provocar angoixa i malestar. És per això que és important aprendre a gestionar-ho.
A partir d’aquestes situacions es important que la realitat no ens superi, i puguem trobar moments de reflexió i valoració per gestionar el que està passant, descobrir que és el que ens neguiteja i buscar quins són els mecanismes que ens permeten recuperar la serenor.
Per a poder formar els futurs professionals, es fa necessari explicar que aquestes situacions poden desbordar-nos, i que cal trobar espais de reflexió que ens permetin processar tots elements que van succeint. Per poder fer aquest exercici, es fa necessari conèixer-se bé, i poder discernir quines són les pròpies emocions i motivacions.
Les situacions més controvertides poden causar estrés, i en major mesura si et relaciones amb altres persones. És per això que és important saber desenvolupar les habilitats socioemocional que es tracte de conèixer les pròpies emocions, la regulació de les emocions, les motivacions d’un mateix, el reconeixement de les altres i poder establir relacions. Amb el domini d’aquests elements humans, serà més fàcil poder escoltar a l’altre, escoltar-se a si mateix i sortir de situacions difícils.

Tècnica vocal i oratòria

L’eina més utilitzada pel docent és la veu, mitjançant aquesta es comuniquen als seus estudiants. És per aquest motiu que és important cuidar-se-la i saber quins són els millors hàbits per tal que aquesta perduri al llarg de tota la trajectòria professional.

Les aules universitàries per norma general ens permeten tenir un alt grau de estudiants dins d’un mateix recinte, això fa que la veu que projectem segons com no la cuidem. És per aquest motiu, que a l’aula s’hauria de parlar quan hi ha silenci, tot dirigint la veu a un punt allunyat de la sala,per tal que arribi a tot l’alumnat.

La veu és un dels factors més importants d’una classe expositiva segons el to, la modulació, la vocalització, el volum, es pot fer èmfasi en un contingut o en un altre. Les veus poden tenir molts elements d’anàlisi que cal donar a conèixer als nostres alumnes, sobretot a aquells que es dediquen a disciplines en les quals s’usa molt.

Per tant, caldrà pensar en educar la veu i educar d’higiene d’aquesta per preparar als estudiants a usar-la i treure’n el màxim rendiment d’aquesta. Una tasca que ha de fer un professional de la veu i que permetrà prendre consciència de la cura d’aquest instrument tant poc valorat però tant necessari pels mestres i professors.

Ètica i responsabilitat docent

La societat, en el seu conjunt, té unes pautes de vida que s’han de seguir per tal que els seus membres puguin conviure. Aquestes s’han de poder transmetre amb la finalitat de que els individus puguin assumir-les com a pròpies i aplicar-les. L’educació és la que s’encarrega de socialitzar a les persones per que esdevinguin ciutadans. En l’educació en valors, es creu que es pot anar més enllà i que és possible obrir un camí cap a l’autonomia moral. D’aquesta forma, la finalitat de l’educació moral és formar a persones autònomes, potenciar el màxim desenvolupament de les capacitats de deliberació moral, reconeixement dels propis sentiments i judici moral.

Des de  fa uns anys s’ha estudiat com educar en valors mitjançant les relacions interpersonals, les curriculars, i les institucionals. Últimament, sorgeix un altre forma de treballar els valors, la dimensió comunitària. L’educació ajuda a construir i a integrar l’individu en l’entorn sociocultural. Això fa que es treballin de forma integral les capacitats que cada individu té. La persona ha de poder desenvolupar-se en el medi en el que viu de forma autònoma i crítica, i que alhora es pugui relacionar amb els altres. Des d’aquesta perspectiva es considera que l’educació moral té a veure en com es relacionen els individus en la seva comunitat. Aspecte fonamental a treballar en les totes les disciplines universitàries.

En la universitat el treball en valors és responsabilitat del docent, de l’estudiant i del sistema que la conformen. L’ètica dóna sentit als aprenentatges universitaris, ja que es ve a aprendre a emprendre, a conviure en societats diverses i plurals, a consolidar estils de vida democràtics i a construir capital humà i social. Un conjunt d’aprenentatges que permeten crear la capacitat crítica i prendre consciència de la  professió que es vol desenvolupar. Per poder ser un bon professional l’autoconeixement, les habilitats socials, l’autoregulació, les habilitats pel diàleg, el raonament moral, l’empatia, la comprensió crítica, i les capacitats de transformació de l’entorn són dimensions de la personalitat moral imprescindibles que cal conèixer, i l’educació superior potencia aquest aspecte cada vegada més.

Aplicació de les TIC a la docència

El paper del docent a la universitat va transformant-se en funció dels canvis que van sorgint en la nostra societat. Hem passat de la societat de la informació a la societat del coneixement. És per aquest motiu, que cada vegada més es fa imprescindible conèixer els recursos i les eines que permetran treballar per tal que els estudiants puguin treballar els continguts de forma pedagògica.

Cada dia tots i totes, d’una forma o un altre, treballen mitjançant les tecnologia amb els nostres estudiants. É s per aquest motiu que és important que en prenguem consciència i aprenguem a utilitzar-les el millor possible. El simple fet de contestar e.mails,  comunicar i treballar mitjançant l’espai virtual, és el primer procés per treballar virtualment.

Una vegada que es pren consciència, és important informar-se i treballar per que el pas dels continguts per les tecnologies sigui el màxim educatiu possible. És per aquest motiu que cal pensar en les eines i els recursos que permetin treballar. Espais com els blogs, el moodle, les wikis d’entre molts altres, permeten construir coneixement de forma que tothom hi participi i faciliten l’elaboració i construcció de coneixement  de diferent manera.

És per això que és important treballar sempre que sigui possible i recomanable mitjançant les TIC de forma educativa i constructiva. Per això és important que es recolzi el discurs que es realitza, es seleccionin els continguts i es creï un clima favorable a la comunicació i l’elaboració de coneixement. En definitiva el que s’ha de potenciar és aprendre amb els altres a la xarxa.

Recursos docents accessible a la UB

Per poder treballar amb l’alumnat, a partir de l’actualitat científica i docent, és important tenir domini de diferents eines i recursos que permetin accedir-hi. El centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigació de la Universitat de Barcelona és un espai en el que el docent hauria de recolzar-se per impartir docència.
Una bona bibliografia recomanada als estudiants hauria d’estar relacionada amb els llibres que es presenten a les biblioteques de la UB. Recursos com el refworks permeten ordenar i catalogar els llibres que es tenen d’interès. Per la seva banda, aquests poden estar a la biblioteca per tal de facilitar als estudiants el poder consultar les referències bibliogràfiques necessàries per l’assignatura.
Com a professors universitari, hem de poder utilitzar el conjunt de eines que permetin millorar la pràctica docent, és per aquest motiu que és important conèixer els recursos docents i d’investigació que presenta la pròpia universitat. La biblioteca de la Facultat de Pedagogia presenta té servei formatius que poden ensenyar a l’alumnat a utilitzar les eines que tenen i d’aquesta forma poder complementar la seva formació.
Per poder treballar en aquesta direcció és important definir el que es necessita, per tant; triar la temàtica específica, determinar des de quina perspectiva es vol treballar, tot definint cap a qui va dirigit, i concretant els paràmetres històrico-temporals en cadascuna de les recerques que es realitzin. Un conjunt d’elements que són interessants a tenir en compte i que es fa necessari, transmetre als nostres alumnes.

Treball en equips docents

Amb l’aplicació dels graus a la universitat es fa necessari del treball conjunt entre el professorat universitari que permeti donar resposta a les exigències de cada disciplina. Això fa que el professorat li sigui imprescindible relacionar-se, malgrat que pertanyin a diferents disciplines per tal que les competències que es plantegen formin part del procés d’ensenyament aprenentatge.
Un docent ha de poder actuar a la facultat, al departament, al curs i a l’assignatura. En la major part dels casos les accions que realitza estan vinculats amb altres companys i companyes. És per aquest motiu que es fa necessari treballar en equips docents que siguin els encarregats d’engegar pràctiques educatives que permetin la millora de les aprenentatges.
Per poder treballar en equips docents, és important tenir en compte quatre dimensions que permetran connectar i comunicar-se. És important poder complementar la dimensió personal, la tècnica, la cultural i la sistèmica.
La dimensió personal és aquella que està relacionada amb l’empatia, la relació amb l’altre, en posicionar-se davant de l’altre i aprendre a complementar-se amb l’altre. Quan es treballa en equips docents és important tenir en compte aquest conjunt d’aspectes, per poder treballar de forma tranquil•la i complementària.
La dimensió tècnica és la que permet que el treball es dirigeixi cap als objectius que es plantegen. És per aquest motiu, que és important que alhora de treballar es clarifiquin els objectius que es pretenen amb el treball conjunt. En el cas de les assignatures compartides, per exemple, aquest component és fonamental ja que tot el professorat que imparteix la mateixa pugui expressar-se lliurament, però tenint en compte que el contingut que es dirigeix cap a un costat.
La dimensió sistèmica és aquella que està relacionada en la institució on es desenvolupa la pràctica docent. Aquesta dimensió és important tenir-la en compte alhora de pensar en les accions que es puguin desenvolupar des de i en l’equip docent. El sistema hauria de facilitar espais en el que el professorat pugui desenvolupar el treball en equip docent.
La dimensió cultural queda plasmada en el clima del treball que adquireix l’equip docent. Aquesta dimensió ha de ser treballada tant com sigui possible, ja que segons el ritme que agafa l’equip, els resultats d’aquests poden ser uns o altres. S’ha d’intentar,en la mesura del possible cuidar el clima que es realitza en el centre, i buscar quins són els aspectes que puguin facilitar.
Per treballar en equips docents, doncs, es fa necessari poder implicar-se en els diferents elements que permeten que el grup de treball funcioni millor. Un dels exemples, podrien ser el respectar els acords que es facin, els objectius o el plantejament que s’expressa a l’inici, elements que permeten que tots els membres de l’equip s’identifiquin en ell i vulguin prendre part de les tasques que es planifiquin.

La tutoria

A la universitat, tradicionalment, la relació que hi ha hagut entre professor i estudiant era molt distant. El professor es limitava a donar els coneixements i l’alumne a intentar reproduir-los d’una forma o una altra.
Amb la nova concepció de l’educació, i per tant, amb la idea de que el professor és un component més en el procés d’ensenyament aprenentatge, la relació varia. El professor és qüestionable i l’alumne es concep com una persona que pensa i reflexiona. L’estudiant és heterogeni i molt divers, i aquest fet repercuteix en els aprenentatges. El docent ha de poder treballar conjuntament amb els seus estudiants amb l’objectiu que aquest puguin assolir les competències bàsiques per a ser bons professionals.
La tutoria és una forma d’arribar als alumnes, de forma individual o col•lectiva, que permet assessorar-los, guiar-los, o informar-los de com els van. La funció del professor hauria de ser la de poder guiar a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge, i mentoritzar-lo sempre que sigui necessari.
Tot i així, la tutoria no només es refereix a la relació entre professor i alumne, sinó entre els estudiants. Entre ells es pot millorar els aprenentatges i augmentar el coneixement. L’ajuda entre iguals impulsa els vincles entre persones que comparteixen un mateix estatus però presenten una diferència bàsica, permet a una d’elles assumir un rol educatiu (de la Cerda, 2010). Un bon professor és aquell que aprofita les diferències dels seus alumnes per treure’n el màxim rendiment dels coneixements.
Alhora de desenvolupar una assignatura és important tenir en compte aquest conjunt de factors que permetran que els coneixements siguin assumits en major mesura per cada estudiant de diferent forma. Les diferents relacions entre professor i alumne, i entre alumnes poder ajudar a que es superin els objectius d’aprenentatge.

Avaluació dels aprenentatges

Un dels aspectes que preocupen més als estudiants, malauradament, és l’avaluació. Dic malauradament, perquè als estudiants, sobretot els universitaris, teòricament el que els hauria de preocupar són els aprenentatges que adquireixen al llarg dels anys. La preocupació que haurien de tenir és esdevenir bons professionals de l’especialitat que han escollit. El professorat sabent que els discents en realitat es preocupen per l’avaluació tenim la possibilitat de poder unificar l’avaluació amb els aprenentatges.

Un dels elements que s’ha conservat de la pedagogia tradicional és l’avaluació. Fins fa relativament poc, l’avaluació era la preocupació dels estudiants i del professor. Era la mesura en la qual els alumnes podien alliberar-se o repetir  l’assignatura i en la que els professors podien dominar tant als seus estudiants com els coneixements que sabien (com indiscutibles).

Poc a poc els conceptes essencials de l’educació superior s’han anat transformant, d’entre els que es troba l’avaluació, el qual segons les disciplines pot tenir diferents perspectives. L’avaluació és quelcom que valora en quin grau l’estudiant ha assolit els coneixements, i per tant, forma part del procés d’ensenyament aprenentatge. Dóna informació al professor per saber en quin grau els alumnes segueixen els coneixements que exposa i en quin grau els estudiants entenen i adquireixen els aprenentatges.  L’avaluació pot servir per reflexionar sobre els aspectes que es van treballant al llarg del curs. Aquest procés, en el sistema d’ensenyament aprenentatge, és essencial doncs hi ha major garantia que els aprenentatges han estat assolits i no només memoritzats.

Com a professors ens hauríem de plantejar quin tipus d’aprenentatges són els que es consideren imprescindibles per a ser bons professionals i que cal tenir en compte en la vida professional. Tenir en compte la rellevància dels coneixements imprescindibles pot ser la clau per que els procés d’avaluació sigui adequat.

És important, doncs,  pensar en les competències que són imprescindibles en la matèria que desenvolupem i mirar en quina mesura aquestes són avaluades. Aquesta avaluació ha de ser reflexiva i atenta en la individualitat i el col·lectiu del qui rep els coneixements.  

Propietat intel·lectual

La propietat intel·lectual és un terme que s’ha configurat en els últims temps per por a que s’apropiïn de la “intel·lectualitat” de les coses que s’han creat. Fins el moment, no m’havia plantejat els paràmetres de la propietat intel·lectual, com a molt havia pensat en els drets d’imatge, per necessitat, més que per plantejament. Possiblement, el que ve a continuació, són comentaris que haig d’anar madurant amb el pas dels anys i, segurament, mitjançant sessions més extenses i especialitzades que em permetin obtenir una idea més clara del que exposaré a continuació..

Com a professora i membre de la societat educativa, seguiré las normatives que s’estableixin dins de les meves possibilitats i dels meus coneixements, malgrat que crec que aquest tipus de normatives sorgeixen, sobretot, de les diferents indústries  que negocien amb les polítiques econòmiques dels països.

La propietat intel·lectual, és un concepte que s’ha creat, segons el meu parer, amb la pèrdua del sentit comú de les persones. El esdevenir societats del coneixement individuals, que s’obliden de viure en un societat comuna on el coneixement produït hauria ser de tots. En la que el benefici de uns, hauria de ser per a tothom, és a dir, que si jo creo quelcom, és per que sigui útil per a tothom. El problema sorgeix quan volem extreure’n el màxim benefici del que s’ha creat.

El sentit comú fins fa poc, consistia en demanar permís a les persones que creaven quelcom abans d’utilitzar-ho. Ara s’ha perdut aquest concepte, i el que s’ha creat es que per utilitzar qualsevol cosa d’algú que no siguis tu, has de seguir una sèrie de fases que, per norma general, generen despeses i que fan perdre el nord del perquè es volia utilitzar. Les accions crec que haurien de ser més simples. Si jo faig quelcom, voldria que s’utilitzés de forma gratuïta i que a ser possible se’m nombrés. Però si es volgués treure benefici llavors si que els demanaria que un tant per cent me’l donessin, només per sentit comú. No seria més fàcil?