Mètodes i tècniques d'aprenentatges dels estudinats universitàris

Una de les meves obligacions com a professora, i ja ho vaig veure en el taller d’observació de la pràctica docent, és transmetre tots els coneixements de l’assignatura a cadascun dels meus estudiants. Per això és important tenir en compte com són els estudiants i com aprenen, i que aquests tenen unes condicions intrapersonals i unes situacions d’ensenyament aprenentatge determinats. Poc a poc vaig prenent consciència de que haig de dirigir-me a tots els estudiants i que la meva feina consisteix en fer-me entendre el millor que pugui per tal que tothom pugui assolir els coneixements i competències que es van treballant. Per poder afavorir-ho es interessant conèixer el que fan els altres professors al llarg de la carrera per poder anar creant relacions amb altres continguts que poden ser interessants per a la seva trajectòria professional. En el meu cas, específicament en l’assignatura Sistemes Educatius i Contextos  Educatius a l’etapa infantil, no només haig de tenir present el que es fa fora de l’assignatura, sinó també el que es fa en l’altre part de l’assignatura. La meva primera part, que parla sobretot de teoria de l’educació ha de poder tenir un sentit amb la resta de l’assignatura i en el conjunt de coneixements del grau. Aquesta tasca només depèn de mi, per tal que els alumnes trobin un sentit a tot allò que es fa a l’aula. Si aquesta intencionalitat educativa fos recolzada per un tutor que atengués les necessitats de l’alumnat i els dones estratègies per assolir els aprenentatges de millor manera, crec que podria ser de gran ajuda per alguns alumnes. Jo com a professora, els puc ajudar a les tutories dins de les meves possibilitats, malgrat que no tinc prou espai per dedicar-me. És en aquests moments en els quals es important derivar-los als seus tutors.