Observació de la pràctica docent

Un dels aspectes pels que hauria de passar tot professor és per la observació de la seva pràctica docent. És una activitat recomanable que permet prendre consciència de les accions que es van realitzant. En aquest taller es van explicar com s’havia de fer aquesta observació. Al llarg d’aquest segon any, he anat prenent consciència dels aspectes que s’havien explicat a classe, i només per això l’experiència docent possiblement ja millorava. Un pas més, ha estat la doble observació que s’ha realitzat.

En primer lloc, es va fer una gravació d’imatge i so, de la que he pogut analitzar cada un dels aspectes que han anat sortint. M’he adonat que soc expressiva, que parlo amb el cos, (les mans, la cara, els ulls, la boca (somric tota l’estona)), que em passo l’hora de classe dreta i movent-me d’un lloc a un altre. Alhora busco que tothom estigui a classe i ho faig evident. Tot i així, en alguns moments em dedico a als que xerren més. Modulo la veu segons la importància dels conceptes i vaig repetint el continguts fins que veig que tots l’han entès. Possiblement ho faig perquè parlo bastant ràpid, tot i que com ho sé, repeteixo les coses diverses vegades, això pot fer pesat el ritme. Els poso exemples tant imaginats com reals que permeten situar a l’alumnat en la matèria que s’explica. Proposo dinàmiques en les que tots i totes han de participar. Al llarg de l’activitat els vaig explicant per què és tant important el que es proposa. Començo la classe donant-los la benvinguda i recordant el que es feia en l’anterior sessió.

La segona observació, el meu mentor arriba a l’aula, i jo una mica nerviosa inicio la classe. No hi ha cap aspecte molt nou, però si que al acabar parlem de les obligacions d’un professor i de la importància de dirigir-se a tothom. Tot sorgeix de la dificultat que tinc en un altre grup d’arribar a tothom. Parlem del perill dels reforços positius i negatius que en ocasions els professors cerquem en l’alumnat. La nostra feina és arribar a tothom, i el repte és que aquell que no vol aprendre aprengui, sense que nosaltres baixem el nivell. És important controlar les emocions i sentiments, doncs si en un grup  s’està enfadat, cada cop que toqui classe amb el grup es crea un ambient de malestar que acaba afectant l’aprenentatge. La relació amb el grup s’ha d’anar analitzant i controlant, és un bon exercici a realitzar.

D’aquesta última observació en trec molt, doncs no hem parlat de casos reals que m’hagin passat, però que em podríem haver passat. He viscut aquesta sessió-mentoria com un dels millors aspectes que m’ha proporcionat aquest màster. El consell d’un expert mentor ha estat immillorable.