Propietat intel·lectual

La propietat intel·lectual és un terme que s’ha configurat en els últims temps per por a que s’apropiïn de la “intel·lectualitat” de les coses que s’han creat. Fins el moment, no m’havia plantejat els paràmetres de la propietat intel·lectual, com a molt havia pensat en els drets d’imatge, per necessitat, més que per plantejament. Possiblement, el que ve a continuació, són comentaris que haig d’anar madurant amb el pas dels anys i, segurament, mitjançant sessions més extenses i especialitzades que em permetin obtenir una idea més clara del que exposaré a continuació..

Com a professora i membre de la societat educativa, seguiré las normatives que s’estableixin dins de les meves possibilitats i dels meus coneixements, malgrat que crec que aquest tipus de normatives sorgeixen, sobretot, de les diferents indústries  que negocien amb les polítiques econòmiques dels països.

La propietat intel·lectual, és un concepte que s’ha creat, segons el meu parer, amb la pèrdua del sentit comú de les persones. El esdevenir societats del coneixement individuals, que s’obliden de viure en un societat comuna on el coneixement produït hauria ser de tots. En la que el benefici de uns, hauria de ser per a tothom, és a dir, que si jo creo quelcom, és per que sigui útil per a tothom. El problema sorgeix quan volem extreure’n el màxim benefici del que s’ha creat.

El sentit comú fins fa poc, consistia en demanar permís a les persones que creaven quelcom abans d’utilitzar-ho. Ara s’ha perdut aquest concepte, i el que s’ha creat es que per utilitzar qualsevol cosa d’algú que no siguis tu, has de seguir una sèrie de fases que, per norma general, generen despeses i que fan perdre el nord del perquè es volia utilitzar. Les accions crec que haurien de ser més simples. Si jo faig quelcom, voldria que s’utilitzés de forma gratuïta i que a ser possible se’m nombrés. Però si es volgués treure benefici llavors si que els demanaria que un tant per cent me’l donessin, només per sentit comú. No seria més fàcil?