La tutoria

A la universitat, tradicionalment, la relació que hi ha hagut entre professor i estudiant era molt distant. El professor es limitava a donar els coneixements i l’alumne a intentar reproduir-los d’una forma o una altra.
Amb la nova concepció de l’educació, i per tant, amb la idea de que el professor és un component més en el procés d’ensenyament aprenentatge, la relació varia. El professor és qüestionable i l’alumne es concep com una persona que pensa i reflexiona. L’estudiant és heterogeni i molt divers, i aquest fet repercuteix en els aprenentatges. El docent ha de poder treballar conjuntament amb els seus estudiants amb l’objectiu que aquest puguin assolir les competències bàsiques per a ser bons professionals.
La tutoria és una forma d’arribar als alumnes, de forma individual o col•lectiva, que permet assessorar-los, guiar-los, o informar-los de com els van. La funció del professor hauria de ser la de poder guiar a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge, i mentoritzar-lo sempre que sigui necessari.
Tot i així, la tutoria no només es refereix a la relació entre professor i alumne, sinó entre els estudiants. Entre ells es pot millorar els aprenentatges i augmentar el coneixement. L’ajuda entre iguals impulsa els vincles entre persones que comparteixen un mateix estatus però presenten una diferència bàsica, permet a una d’elles assumir un rol educatiu (de la Cerda, 2010). Un bon professor és aquell que aprofita les diferències dels seus alumnes per treure’n el màxim rendiment dels coneixements.
Alhora de desenvolupar una assignatura és important tenir en compte aquest conjunt de factors que permetran que els coneixements siguin assumits en major mesura per cada estudiant de diferent forma. Les diferents relacions entre professor i alumne, i entre alumnes poder ajudar a que es superin els objectius d’aprenentatge.