Planificació de la docència universitària: del perfil professional i les competències del grau al programa docent

Una carrera professional o el que és el mateix, un grau professional està relacionat amb multitud de conceptes, procediments i aptituds que es troben recollits en les competències generals, per un costat, i les especifiques per l’altre. En cada grau trobem el pla d’estudis el qual es situa a partir d’una sèrie d’acords sobre les assignatures que l’han de constituir. En aquest es marca l’adquisició de les competències necessàries per promoure la creativitat, la flexibilitat, la capacitat d’adaptació i l’habilitat per aprendre a aprendre i resoldre problemes. Aquestes s’han d’assolir en la mesura que es cursen assignatures que componen l’especialitat que es realitza per part de l’estudiant . Així, les competències haurien de ser assolides al llarg del grau.
A més a més de les competències generals, es troben les competències específiques, les quals queden determinades en les assignatures. Aquestes es troben primer en els plans docents i després en els programes de les assignatures. El pla docent depèn de l’equip de professorat que es fa responsable de la docència d’aquella assignatura, el departament que la coordina i el consell d’estudis. Aquest intenta mostrar en major o menor mesura les característiques més generals de l’assignatura. En aquestes es determina què pretén i com es treballarà. En pla docent hauria de ser prou concret per que l’estudiant s’assabenti de les directrius generals de l’assignatura. Per determinar els aspectes més elementals d’aquesta hi ha el programa docent que el prepara cada professor.
D’aquesta forma, a partir dels objectius, i continguts de l’assignatura els alumnes han d’anar assolint unes competències específiques garanteixin alhora les transversals la creativitat i flexibilitat que tenen com a futurs professionals, la capacitat d’aprenentatge i responsabilitat, l’adaptació a noves situacions, i la sostenibilitat.
El pla docent en l’assignatura que he impartit en aquest any, en el grau d’educació infantil, les competències que es van marcar eren les següents: implicar-se en la diversitat d'accions que comprèn el funcionament de les escoles d'educació infantil, basant-se en el coneixement de la seva organització; comprendre la importància del paper del mestre per poder actuar com a col•laborador i orientador de pares i mares en relació amb l'educació familiar en el període de zero a sis anys i dominar les habilitats socials en el tracte i la relació amb la família de cada nen i amb el conjunt de les famílies; i comprendre la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i les competències fonamentals que afecten els centres d'educació infantil i els seus professionals. Capacitat d'analitzar les desigualtats socials en el marc de la complexa relació educació-societat i el paper de l'escola per reproduir-les o transformar-les. Aplicar en els centres educatius elements de millora segons diferents models de qualitat.
A partir d’aquestes em sorgeixen diferents qüestions que encara no acabo de tenir clares. Una d’elles, esta en relació a si ens sembla possible ensenyar competències malgrat que el professorat no sempre és capaç de reproduir-les, doncs aquest, justament ha estat seguint un sistema que era marcat més per coneixements com a punt referencial que no pas com amb l’habilitat de poder casar coneixements, procediments i aptituds professionals. Fins a quin punt la universitat en el seu conjunt està preparada per assolir aquest repte. D’aquí em sorgeix la valoració present de saber si tot el professorat que està present en els graus i concretament el que ha impartit l’assignatura ha estat capaç, en aquest primer any, de poder acreditar que el conjunt de competències que es van marcar han estat assolides pels nostres estudiants. Potser, en el nostre cas, tenim la sort de que aquestes competències estan resoltes en els objectius de l’assignatura i que la major part del professorat ha pogut certificar que l’alumnat ha assolit els coneixements que es van marcar en els objectius a l’inici de l’assignatura.
Per tant, el que crec que pot permetre que el nostre sistema universitari vagi transformant-se en competències més que en coneixements, seria que alhora de determinar els objectius de l’assignatura, els quals sempre estan lligats amb els continguts, es puguin lligar les competències. D’aquesta forma, amb aquesta interconnexió, el professorat que ha viscut tota la seva carrera professional amb els continguts potser li serà més senzill fer-ho si els objectius estan relacionats directament amb les competències i aquestes amb els continguts.