Estratègies de treball a l'aula universitària

Els primers anys de docència en la major part dels casos el que intenten és reproduir a les actituds i relacions entre professorat i alumnat que s’han anat visualitzant. La principal preocupació és poder tenir fluïdesa suficient amb el coneixement que es vol transmetre.
Amb aquest inici, sense voler, s’entra a un cercle viciós. El professor novell reprodueix per sentir-se segur. Segons com sigui el professor aquest en un inici reproduirà i posteriorment s’acomodarà a la realitat amb la que s’anirà trobant tot culpant a l’estudiant que no s’adapta a les exigències de l’assignatura.
Amb el canvi de perspectiva educativa que es planteja en l’EEES, aquesta realitat sembla que pot canviar. El professorat ha de mirar d’ensenyar en competències i això ho farà mirant a l’alumnat i el coneixement que es vol ensenyar. És per aquest motiu, que cal saber de l’existència d’estratègies educatives que faciliten que la relació d’ensenyament aprenentatge sigui més fàcil. Aquestes han d’anar en concordança amb quins són els aspectes més destacats del professorat. Segon com sigui, pot ser que vagin millor unes estratègies que d’altres, tot fent referència als elements que es van treballar en el taller de com aprenen els estudiants.
Un professor novell ha de poder transmetre coneixements buscant adequar-se a les necessitats dels estudiants, però alhora amb l’exigència que es demana al estar a l’especialitat universitària a la que s’ha apuntat. Per treballar en competències es fa necessari que l’alumnat sigui participatiu en les sessions formatives que es realitzen. Aquesta acció serà facilitada per les estratègies d’aprenentatge que el docent ha de buscar per adequar-se als coneixements, als procediments i a les actituds de l’assignatura.
Del que fa el professor es podria distingir el que sap fer, el que es vol fer i el que es faria, així doncs, destaca el saber, el poder i el voler. Tres verbs que poden millorar la pràctica docent que es desenvolupa. El que se sap no es pot canviar, però si que es pot transformar en quelcom diferent i pels estudiant en aprenentatges útils. Aquest fet, possiblement ens fa replantejar-nos el programa de l’assignatura en el qual es volen transmetre molts aprenentatges en poc temps.
En els casos que el professorat vulgui fer quelcom d’innovador ha de recordar que s’ha d’adequar a les circumstàncies de l’aula, de l’assignatura, de la coherència amb l’actitud de la pràctica docent que cadascú té com a professional de l’educació. És per aquest motiu que es considera interessant pensar en les estratègies que es podrien realitzar per tal que el que es vulgui fer es pugui fer, sempre i quan s’adeqüen els aprenentatges a la programació establerta. De les que en destacaria les següents: elaboració de projectes, estudi dirigit, debat, discussió, demostració, jocs de rol, seminari, mètode de cas, puzle, phillip 6/6, quatre cantonades, bola de neu, pluja d’idees, d’entre d’altres. Tot un conjunt d’estratègies que són necessàries per la realitat universitària a la que ens anem introduint.