Reflexió sobre la Carpeta d'aprenentatge

Carpeta d’aprenentatge


La societat del segle XXI és la de les noves tecnologies i de la informació. Aquesta forma de percebre el món, en el qual els individus el que volen informació accedeixen de forma ràpida, ens fa pensar en canvis de perspectiva educativa on els protagonistes no seran els professors i el coneixement que se’ls dona, sinó l’alumne i el treball que en fa del coneixement.

Així doncs, les universitats es planegen canvis substancials de perspectiva educativa, en la que la preocupació serà més basada en les competències que l’estudiant desenvolupa que no pas el grau de coneixement que aquest assoleixi. És a partir d’aquesta reflexió d’on sorgeixen els canvis establerts per l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Amb aquest nou paradigma és on el coneixement ocupa un segon lloc, ja que aquest queda obsolet en un breu període de temps. Són les habilitats que desenvolupa l’alumne que li permeten a aquest anar adaptant-se com futur professional a les novetats de la seva professió. I nosaltres, com a professionals de la formació universitària, ens hem d’anar adaptant a aquest model educatiu.

Davant aquesta realitat, els processos d’ensenyament aprenentatge han d’anar adaptant-se a aquesta nova forma d’entendre el coneixement, basat més en competències que no pas en la informació. Així doncs, el procés educatiu que es planteja treballa de forma conceptual, procedimental i actitudinal. Es preocupa més en el com s’aprèn més que en com s’ensenya.

Hi ha diversitat d’eines i instruments per anar treballant els coneixements, d’entre els que es podria destacar la carpeta d’aprenentatge. Aquesta dóna la possibilitat de treballar un conjunt estructurat de documents que són elaborats per l’alumnat, que s’organitzen de forma cronològica i temàtica, i que permeten veure l’evolució, el progrés i el grau d’assoliment dels objectius plantejats en cada lliurament, alhora que es perceben les estratègies que té d’indagació, de pensament reflexiu, i d’anàlisi[1].

En la Facultat de Pedagogia aquesta estratègia educativa és un recurs que pot funcionar molt bé, sempre i quan els alumnes no tinguin carpetes d’aprenentatge en totes les assignatures, ja que el volum de feina per l’estudiant augmenta substancialment. Des d’aquest punt de vista caldrà pensar en el número de crèdits que té l’assignatura per tal d’adaptar-se al número d’hores que l’alumne hauria de dedicar segons l’espai europeu d’educació superior. Així doncs, el professorat ha de tenir en compte aquest aspecte per no absorbir hores que l’estudiant ha de dedicar a altres assignatures.

El professorat hem de poder aconseguir veure els estudis universitaris com un global que potencií els coneixements i habilitats de la seva assignatura alhora que es realitzin de les altres. És per aquest motiu, que em plantejava que la carpeta d’aprenentatge podria ser, tal com altres universitats plantegen, una eina que recull les evidències treballades al llarg de la carrera. D’aquesta forma, presentar a final de carrera un portfolis que presentés els aspectes que l’estudiant ha anat assolint al llarg de la seva trajectòria universitària.

Per tant, no hem plantejo la carpeta d’aprenentatge com una eina per treballar en una sola assignatura, sinó com una instrument d’avaluació de tota la carrera universitària. L’estudiant des del seu inici, i amb l’acompanyament d’un tutor amb el que es reunirà a finals de curs, anirà elaborant una carpeta d’aprenentatge. En aquesta apareixeran els aprenentatges crítics i reflexius[2], alhora que es plantejaran evidències que permetran percebre el conjunt de continguts i procediments que s’hauran assolit. Amb això, el que també s’aconseguirà és que l’estudiant tingui constància del camí que va realitzant i de l’especialitat que va assolint.