Docència, aprenentatge i comunicació

Docència, aprenentatge i comunicació

Donar classes a l’espai universitari és una tasca que requereix de dedicació i coneixement tant pedagògic com de la pròpia disciplina. Recordant els primers anys universitaris, em fan pensar en l’adquisició de coneixements que vaig anar assolint al llarg de la meva llicenciatura. Els primers escrits i les primeres paraules que vaig llegir em semblaven alienes a la meva realitat quotidiana. Per que aquest llenguatge hem fos cada dia més proper, el professorat, va tenir l’amabilitat de presentar-nos un cúmul de feina que feia que aquell nou llenguatge formés part de la meva vida quotidiana, estudiar m’ocupava la major part del temps. Aquell aprenentatge es transformava en significatiu ja que li donava un significat i un sentit.

Avui, que ja farà deu anys dels meus inicis, he assolit un bagatge lingüístic en la meva matèria que forma part del com m’expresso a les meves classes. Això pot fer penar que els meus alumnes, en un primer moment, possiblement no segueixin el discurs de forma sencera. D’aquesta forma, cal plantejar-se sempre qui són els destinataris i segons com simplificar el contingut. Això vol dir, que es donarà el mateix contingut però expressat en paraules més simples i conegudes per tothom, de tal forma que els coneixements siguin adquirits i que aquests puguin ser significatius. El que s’ha d’intentar és que l’estudiant no només comprengui el material i l’incorpori a la seva estructura cognitiva amb la finalitat de que estigui disponible per la seva reproducció en un futur, sinó que s’ha de buscar pràctiques que permetin la integració d’aquests coneixements en aquell moment.

Així doncs, per ensenyar cal tenir en compte el cercle de l’aprenentatge: coneixements previs, analitzar, relacionar, deduir, i assimilar; provar i aplicar, per tal que aquest coneixements siguin significatius. Per que un grup, doncs segueixi el cercle de l’aprenentatge s’hauria en primer lloc de partir d’uns coneixements previs, per poder aplicar uns objectius d’aprenentatges, d’entre els que es trobaran les competències de l’assignatura. Aquests objectius haurien de garantir uns resultats d’aprenentatge i això només és possible si es fan significatius. És per aquest motiu que es fa imprescindible una bona seqüenciació de la sessió.

Aquest fet ens porta de nou a la comunicació que realitza el professor davant de tot l’alumnat i de la forma com aquest ho desenvolupa. S’han de tenir en compte diferents elements que poden facilitar que l’alumnat segueixi el temari: cal comunicar-se als estudiants no només verbalment, sinó que visualment; el domini de l’espai, dels mitjans tecnològics i materials facilita que el professor se senti segur de la seva exposició; es fa més fàcil seguir una sessió si el professor té clara la seqüenciació que s’ha de seguir.

Per tal que l’aprenentatge s’assoleixi més adequadament, es important fer que els estudiants participin, i que ho facin dins i fora de l’aula, per tal d’anar introduint els aprenentatges. En aquest procés la cognició humana es transforma significativament a través de l’assimilació cultural per posteriorment expandir-se com a recurs intel·lectual i així desenvolupar unes competències professionals pròpies de la matèria. És per aquest motiu que es recomana que les sessions formatives de la universitat han d’anar incloent diferents activitats que permetran segons els continguts la seva adequació. A continuació exposo un quadre que classifica les diferents activitats d’ensenyament aprenentatge que crec que s’hauria de tenir present en el moment de preparar-se les classes. Tot dependrà del quins objectius d’aprenentatge es tindran:

TIPOLOGIES D’ACTIVITATS	CONTINGUT ORGANITZADOR	EPISODI PREDOMINANT	PARTICIPACIÓ INTERACCIÓ
Expositiva	Sobretot conceptual	Explicació verbal	Baixa o mitjana (individual)
Experiencial per descobriment	Conceptual o actitudinal	Observació dirigida	Alta (individual o col·lectiva)
Instrucció directa. Ensenyament recíproc	Procedimental (estudis de cas, solucions de problemes o aplicacions)	(Observació dirigida) Pràctica supervisada (Discussió)	Mitjana o alta (individual o col·lectiva)
Debat	Conceptual o actitudinal	Discussió	Alta (col·lectiva)
Vivencial	Sobre tot actitudinal	Pràctica supervisada	Alta (col·lectiva)
Tutoria de l’aprenentatge autònom	Divers	Estudi de textos, pràctiques supervisades o independents	Alta (diferida) (Individual o col·lectiva)

Gràfic 1

En el meu cas, explicant teoria de l’educació, em podria plantejar fer segons el dia una activitat o un altre. Podria plantejar una classe expositiva de la corrent tradicional, explicant tots els aspectes d’aquesta pedagogia amb les meves pròpies actuacions a classe com a professora des de la pedagogia preventiva. Això permetrà que els alumnes visquin una situació a l’aula real, que alhora de repassar els continguts treballats de classe, els associaran amb les actuacions treballades. Així, buscaré de demanar que seguin de forma estàtica, que treballin memorísticament i els avisaré sobre possibles càstigs. Si a aquesta activitat l’acompanyem amb una lectura sobre la matèria, és possible que s’acabin d’assolir els coneixements i es fa que aquest en major o menor mesura siguin significatius.