Com aprenen els estudiants

Com aprenen els estudiants.


A les aules universitàries hi ha múltiples experiències educatives que estan directament relacionades amb els processos d’ensenyament aprenentatge. La quantitat àmplia d’alumnes i les característiques individuals del professorat fan de cada matèria única, i de cada classe irrepetible. El conjunt de factors que influencien en el procés educatiu és ampli. Això fa que es ens plantegem diverses preguntes, d’entre les que destacaria no tant com aprenen els estudiants sinó quina tipologia d’estudiants i professors hi ha.

Sens dubte la varietat d’estudiants en un primer moment és variable, doncs cadascú és diferent de l’altre, però l’enfocament que aquest té sobre l’assignatura es podria classificar en tres tipologies: un estudiant superficial, un de profund i un d’estratègic. Com a professors hem de tenir en compte que poden haver en un aula dels tres tipus. L’estudiant que es caracteritza per superficial el que vol en definitiva és superar el curs, i tindrà com a objectiu superar l’examen final. Amb aquests estudiants hem de tenir en compte que se’ls ha d’anar motivant per tal de que aquest vagin coneixent amb major profunditat la temàtica, malgrat que si fos per ells, es preocuparien de copiar, memoritzar i reproduir els conceptes treballats. L’estudiant profund és el que es caracteritza per ser molt reflexiu i qüestionar-se els coneixements que se’ls presenta, és un alumne que escriu les seves anotacions i les valoracions que en fa, per tant, està motivat pels coneixement que se li plantegen. L’alumne que és estratègic vol aconseguir el millor resultat possible i s’esforça. Aquest orienta el treball en funció de la percepció del que s’espera d’ell.

Davant d’aquesta varietat de motivacions per la matèria que es dóna, ens trobem també amb diversitat de professorat, aquest el podrem caracteritza en quatre estils d’aprenentatge: el qui és més actiu, més pragmàtic, més reflexiu i més teòric. La persona que és més activa és animadora, improvisadora, descobridora i espontània. Així, aquesta a l’aula, segons la seva essència, desenvoluparà una sèrie d’aspectes que tindran a veure amb múltiples dinàmiques per tal que l’alumnat pugui anar treballant-hi. En aquest cas, aquest tipus de professor, ha de contenir-se per tal de donar resposta a les característiques de tot l’alumnat. El professor que és més aviat pragmàtic, li agrada experimentar, practicar i ser realista. Aquest plantejarà unes activitats que tindran relació directe amb els continguts de l’assignatura. En aquest cas, els alumnes que siguin profunds possiblement podrien patir si el professorat no és conscient de la seva personalitat professional. El professorat que és reflexiu és ponderat, repetitiu i analític. És a dir, és molt exhaustiu amb la temàtica que es revela. Vol treballar la matèria amb la màxima minuciositat per tal que s’aprenguin els aspectes de fons. Els alumnes profunds són els que se sentiran més còmodes. Per últim, el professorat teòric és aquell que és més aviat metòdic, lògic, crític i estructurat. Aquell tipus de professorat que és més rígid amb la matèria, segueix un ordre concret i això li permet avançar amb els conceptes que explica. L’alumnat que s’adaptarà millor a aquesta estructura serà el que és estratègic o el superficial.

Així, davant d’aquesta varietat d’estils aprenentatge, podem caracteritzar a cada professor i cada estudiant de forma diferent. És per això que com a professionals de l’educació hem d’intentar treballar segons les nostres qualitats i estils d’aprenentatge perquè tots els estudiants puguin seguir la matèria que s’explica. Haurem d’anar treballant el contingut des de diferents perspectives per tal que tot l’alumnat vagi assolint els coneixements que ens havíem plantejat en els objectius d’aprenentatge.

És per aquest motiu que es recomana al professorat que al llarg del curs es pugui anar treballant l’assignatura des de diferents pràctiques per tal de donar possibilitat a que tothom arribi, com a mínim, a uns coneixements bàsics. Per la seva banda, cal que el professorat faciliti d’adquisició de competències de la matèria malgrat que hi hagi alumnat que no tingui des del seu propi estil, aquest objectiu final. Així doncs, el docent ha de creure en l’alumne i motivar-lo per tal que aquest pugui desenvolupar les competències de la matèria. Això només ho aconseguirà si, per un costat, es coneix a sí mateix com a docent i sap quines són les seves potencialitats i les seves dificultats i, per un altre, si és capaç de guiar a la classe per tal que tothom arribi als objectius d’aprenentatge que s’havia marcat a l’inici de curs. Cada alumne és diferent i alhora té unes expectatives de l’assignatura que cal tenir present.